Coneixem l’Associació La Lila de Vilassar de Mar, una entitat social sense ànim de lucre que dissenya i ofereix dispositius comunitaris i participatius per enfortir col·lectius que pateixen discriminació i trencar l’estigma i els estereotips que els envolten.
Per què vau escollir el model empresarial associatiu per al desenvolupament del vostre projecte?
Hi ha diverses raons per les quals hem escollit un model associatiu per La Lila, transformació des de i per la comunitat.
Per una banda, ja anys que estem endinsades en l’associacionisme i el cooperativisme, sigui per feines actuals i anteriors o per implicació política i social. Això ens permet conèixer una xarxa associativa àmplia que ens facilita l’aterratge en l’àmbit de la salut mental comunitària des d’una perspectiva laboral. Més enllà d’això, creiem en una alternativa digna de model productiu i laboral, que s’enfoqui a partir de l’horitzontalitat entre les treballadores i on es prioritzi la salut d’aquestes davant el benefici de l’empresa.
El que no podem oblidar, per això, és que el model associatiu és un dels models que permet menys implicació econòmica des d’un inici i que, per tant, facilita en molts casos poder provar la viabilitat de l’espai o el servei que vols oferir.
Amb quins objectius perseguiu aquest canvi?
Volem desenvolupar i posar en marxa projectes de transformació comunitària, entenent la comunitat en un sentit ampli, on totes les persones formen part, especialment donant protagonisme a les persones en situació de risc.
Entenem el concepte de salut mental d’una manera transversal, lluny del discurs biomèdic exclusiu i excloent: volem mostrar a la comunitat que totes podem ser travessades per patiments. Així doncs, ens plantegem objectius com eliminar i denunciar els estereotips i discriminacions cap a col·lectius vulnerats i trencar l’estigma que els envolta. Partint de models participatius i comunitaris, tenim el desig que aquests col·lectius que pateixen discriminació puguin denunciar-ho a partir de la seva pròpia veu, i es vinculin amb la comunitat.
Quins reptes creieu que té l’economia social en el sector que us ocupa?
Des de La Lila creiem que una majoria de les institucions que treballen en l’àmbit de la salut mental tenen un discurs biomèdic que no té en compte a les persones, la seva història de vida o el seu propi discurs, posant l’accent en el concepte de malaltia i sense tenir en compte les capacitats que aquestes tenen.
Partint des de l’economia social i solidària ens plantegem com a reptes en aquest àmbit l’ajuda mútua, la democràcia, l’horitzontalitat, l’honestedat i també el treball de cures; creiem necessari i primordial tenir en compte les realitats que ens travessen i travessen a les persones, nosaltres ens volem adequar a elles, posar la vida al centre.
Com us ha ajudat l’acompanyament de Coop Maresme durant tot el procés de constitució?
Coop Maresme ens ha ajudat des de l’inici a gestionar el naixement de l’associació, fent-nos fàcil la gestió burocràtica i engegar el projecte. I és que… els inicis no solen ser fàcils! A partir d’aquí, hem tingut un acompanyament en elaboracions de projectes tenint en compte les realitats de les institucions pel que fa a mecenatge i ajudes públiques.
Agraïm, també la feina posterior d’acompanyament durant els següents mesos, que tot i tenir un camí a seguir, van seguir estant connectats per si en algun moment necessitàvem alguna ajuda o teníem qualsevol consulta.
Com us imagineu en un futur pròxim?
Un primer pas, per nosaltres molt important, va ser la celebració d’una taula rodona on vam estar xerrant amb altres associacions, col·lectius i persones sobre salut mental comunitària. Aquell esdeveniment va fer que qüestionéssim com ens impliquem i com comprenem la comunitat i tot allò que l’envolta, aconseguint a la vegada sinergies i col·laboracions futures entre diferents persones que es trobaven entre el públic.
En un futur pròxim volem seguir en aquest camí. Ens agradaria que els dos projectes en els quals estem treballant (Escola Feminista i Cinecittà) siguin espais de canvi, de col·laboració, de qüestionament i, sobretot, de transformació. Perquè de mica en mica la Lila pugui ser un agent de canvi i transformació social.
Des de l’economia social i solidària ens plantegem com a reptes l’ajuda mútua, la democràcia, l’horitzontalitat, l’honestedat i també el treball de cures
