“Cada vegada hi ha menys espais comuns i de supervisió. Cada professional té el seu cas i se sent desbordat. La finalitat és la quantitat, ja que existeix molta demanda, però sense aturar-se en la qualitat del servei.”
La Sarja, conjunt de psicòlogues, totes relacionades amb la comarca del Maresme i amb una mateixa voluntat de treball: la psicoteràpia d’orientació sistèmica, relacional i constructivista. La Sarja neix per crear un espai terapèutic propi i comú, per tal de trencar amb l’aïllament i la solitud des de la qual s’acostuma a treballar en la psicologia.
Què és la Sarja i com neix?
La Sarja neix de la nostra professionalització: totes 5 treballàvem en l’àmbit de la salut mental i estem especialitzades en teràpia familiar sistèmica i constructivista des d’una mateixa orientació teòrica. I un dels motors va ser l’aïllament que patim a la professió.
Per què aquest aïllament?
Per manca de recursos sobretot. Cada vegada més s’estan eliminant els espais comuns i de supervisió. Cada professional té el seu cas i atén com xurros. La finalitat és la quantitat, però sense aturar-se en la qualitat del servei.
Per tant, així neix La Sarja, com un espai comú de creació terapèutic. La persona que ve a consulta sap que aquell cas serà dut a supervisió per les membres de la cooperativa, i és important que ho sàpiguen perquè així veuen que hi ha una atenció més rica. Inclús pot haver-hi moments, en teràpies de família o parelles, que tenen una complexitat més elevada, que aparegui una terapeuta més a la sessió. Depèn de la situació, però la nostra aposta és per fer teràpies curtes, que no s’allarguin infinit en el temps. Volem treballar amb l’autonomia de la persona, el que aquesta necessita, per tal d’oferir una teràpia focalitzada.
Per què vau decidir per la fórmula cooperativa?
Vam començar a assessorar-nos amb el nostre col·legi professional i d’allà no s’obrien portes a diferents tipologies d’empreses, l’opció cooperativista no hi era. Aleshores vam contactar amb Coop Maresme per poder tenir totes les opcions i decidir quina volíem i vam veure que la naturalesa cooperativista era la que millor congregava amb els nostres valors.
Quin és el vostre nucli de treball de camp?
Des del principi vam tenir clar que a Barcelona no hi volíem ser perquè hi ha molta oferta, molta més que a la resta del territori, i per nosaltres era ric fer-la aquí al Maresme, per tal que fos una teràpia ecològica i de km0, i que la gent de la comarca que la necessiti tingui opcions per la zona.
Recursos
Segons l’estudi ‘La situació de salut mental en el jovent català‘, L’ansietat generada per la falta d’estabilitat laboral i vital és una de les principals qüestions assenyalades . Aquest suggereix que hi ha una relació entre la falta d’ingressos econòmics i els problemes de salut mental en el jovent català. Es tracta d’una problemàtica que s’ha vist agreujada per la crisi de la Covid-19 i altres crisis socials i econòmiques que afecten Catalunya. L’informe destaca, també, la greu situació vers el suïcidi, que s’ha convertit en la primera causa de mort no natural entre les persones joves.
D’altra banda, s’ha denunciat un desequilibri territorial i de recursos per a l’atenció de la salut mental a Catalunya. Les entitats denuncien que els recursos actuals no s’estan dirigint a l’arrel estructural del problema. Proposen la necessitat d’establir models que incloguin la perspectiva comunitària, on l’associacionisme pot jugar un paper clau. Així mateix, s’insisteix en la necessitat d’ampliar les ajudes no contributives per aquelles persones que no tenen accés al mercat laboral a causa dels problemes de salut mental.
