“Per què cal apostar pel model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús?”
Marc Ràmia Jesús, responsable de cessió d’ús a Bloc Cooperatiu
Fa unes setmanes el Consell Comarcal del Maresme publicava l’informe sobre el comportament del Mercat Immobiliari al Maresme l’any 2023. D’aquest se’n podria parlar i escriure molt, però en destaquen algunes dades. En primer lloc, el preu mitjà de la compravenda d’habitatges continua pujant any a any i supera els 2500 €/m² en més de la meitat dels municipis de la comarca. En segon lloc, en els últims deu anys el preu mitjà del lloguer ha pujat 300 € i en els últims dos anys 100 €. A més, l’estudi conclou que les famílies maresmenques dediquen de mitjana un 50% dels seus ingressos a fer front a les despeses del lloguer. La lectura d’aquestes dades no és optimista. La càrrega econòmica que assumeixen moltes persones per l’habitatge habitual és altíssima. Queda palès, doncs, que l’accés a l’habitatge al país i concretament a la nostra comarca no està totalment garantit. Aleshores, qui pot comprar els nombrosos pisos que hi ha de nova construcció? Qui es pot permetre quedar-se al seu poble, malgrat que continuïn pujant els lloguers? Cada vegada més persones es troben en aquest atzucac i existeixen poques alternatives per alleujar aquesta pressió.
A conseqüència d’aquesta situació, cal destacar l’aposta per l’habitatge cooperatiu. Aquesta via permet garantir aquest dret bàsic sortint de les lògiques del mercat especulatiu. Actualment, existeixen més de 20 projectes a Catalunya que donen solució residencial a més de 300 persones. El model procura trobar un edifici o solar, realitzar-ne la promoció o rehabilitació, posar-lo al servei d’una cooperativa que en té la propietat i en cedeix l’ús, dret a viure-hi, a les persones sòcies. Aquesta idea de promoció d’habitatge anomenat “Andel”, sorgeix a Dinamarca a finals del s.XIX i fa anys que s’està estenent per diferents comarques del nostre país. Aquest model té diversos avantatges, per una banda, permet superar les diferents barreres econòmiques que es troben habitualment els ciutadans per accedir a l’habitatge, ja que aquests se solen qualificar d’habitatge de protecció oficial (HPO) cosa que permet fer la promoció sostenible. D’altra banda, permet enfortir la comunitat permetent a les persones que promouen aquests projectes dissenyar els diferents espais privatius i comunitaris, definir la manera de viure i de relacionar-se, així com decidir com s’impliquen en el dia a dia del barri. I aquí és on rau la potencialitat del projecte. Al cap i a la fi, pretén canviar la forma de viure i donar valor a l’element col·lectiu. Es pretén organitzar i optimitzar tasques del dia a dia, promoure la vida comunitària i fomentar la relació entre els diferents veïns i veïnes. D’alguna forma deixar la porta oberta i trencar amb l’individualisme. Així doncs, aquestes petites comunitats apleguen diversitats, malgrat que el seu propòsit és el mateix: viure en condicions dignes.
Per accedir als habitatges cooperatius en cessió d’ús, les unitats estables de convivència (UEC) han de pagar una quota mensual per l’ús de l’habitatge i el manteniment de la cooperativa i fer una aportació inicial. Aquesta és retornable en cas que s’abandonés la cooperativa.
Cal aprofitar l’oportunitat que ofereix l’habitatge cooperatiu per garantir aquest
dret des de la gestió pública-comunitària-cooperativa. Dos conceptes podrien resumir
un futur esperançador: impuls cooperativista i valentia de les administracions.
Els avantatges del model són evidents. Finalment, cal destacar que aquests projectes cooperatius promouen i ofereixen (HPO), per tant, s’està contribuint a garantir més habitatge a preus raonables, tasca ineludible de les administracions públiques. El futur de l’accés a l’habitatge passa per alternatives a un parc immobiliari especulatiu i totalment mercantilitzat. Cal aprofitar l’oportunitat que ofereix l’habitatge cooperatiu per garantir aquest dret des de la gestió pública-comunitària-cooperativa. Dos conceptes podrien resumir un futur esperançador: impuls cooperativista i valentia de les administracions.