La pedagogia és una eina essencial, “per nosaltres és important oferir teatre i cultura a tots els racons, des del poble i pel poble”
L’entrevista
‘Endramats’ sou una companyia de teatre de Mataró constituïda recentment com associació. D’on partiu?
El 2020 el col·lectiu de la Nau Cabanelles (Mataró) truquen a l’Aula de Teatre de Mataró amb la intenció de tornar a obrir la Llar Cabanelles com un espai social i cultural. I aleshores nosaltres, un grup de quatre amics que ens coneixem des de fa més de 15 anys, se’ns va acudir fer una obra de teatre que fos visita teatralitzada per l’interior de l’edifici, ja que vam veure que l’espai donava per molt de joc i que és un patrimoni arquitectònic impressionant. I la veritat que la proposta va encantar, vam exhaurir entrades!
En què es basa fer una visita teatralitzada, i quin és el seu procés creatiu?
La visita teatralitzada vol, a través del teatre, ensenyar un patrimoni arquitectònic que té la ciutat de manera immersiva, no només imaginar-se l’edifici sinó poder-ho veure. És com si els espectadors poguessin mirar per l’espiell el que feien les monges durant el 1870, en aquest cas. Ens caracteritzem dels personatges que donaven vida a l’edifici. Darrere de tot això hi ha una forta investigació sobre la història. Però el resultat és molt positiu. De fet, ara hi tornem al 2023.
A més, també hi ha altres col·lectius que donen vida a l’edifici, des del circ fins a la dansa i músiques del món, amb activitats organitzades una vegada al més tant al pati com a l’interior de Cabanelles.
Aleshores, Endramats neix d’aquesta obra? Però esteu fent altres projectes?
Sí, en certa manera sí, però ha estat una empenta per iniciar altres projectes i tornar-nos a trobar professionalment. Ara hem vist que la branca de teatre històric és una disciplina a explorar i que pot tenir sortida. Per nosaltres és important que el que fem sigui necessari pel territori, per això sempre, fem una mica de prospecció del lloc on estem. Volem fer teatre que arribi a tothom, i per això tenim en compte sempre les tarifes depenent de qui sigui el demandant i el públic a qui ens dirigim.
Quin és el panorama que viu el teatre actualment?
Precari, molt precari. Qualsevol projecte requereix moltes hores d’assaig no remunerades, i si no tens un renom és difícil entrar a programacions més oficials; has de tenir contactes. Molta gent va cap a la pedagogia teatral, en el meu cas i en ‘Endramats’ també és una prioritat perquè per nosaltres és important oferir teatre i cultura a tots els racons, des del poble i pel poble.
En el cas de l’obra a la llar Cabanelles volíem fer visites pels instituts. Vam adaptar l’obra i vam presentar la proposta, però ho vam veure inviable econòmicament sense una subvenció al darrera. Amb una altra obra ens va passar el mateix, dos de nosaltres vam anar com a actors a fer temporada a un teatre de Barcelona, vam ser-hi durant 5 setmanes, havent de deixar altres feines per poder-nos-ho compaginar, i al final no ens va sortir gens rentable a nivell econòmic.
Teniu una relació forta estreta amb l’administració. Com és aquesta relació?
Tot és molt lent i complex, tot ha d’estar molt lligat, es cobra tard, i triguen en què t’ho aprovin, però és on hi ha diners també per tirar endavant els projectes.
Teixiu aliances amb altres col·lectius i/o professionals?
Ens promocionem mútuament i ens tirem cables. Fem xarxa entre amics del sector, i nosaltres mateixos ens fem el vestuari i ens comprem l’equip tècnic, amb ajuda de familiars i amics.
