[OPINIÓ]
Núria Alcaraz Coca, coordinadora de serveis de gènere i feminismes de l’Esberla
“Feministitzem-nos” per transformar les entitats de l’ESS
L’Economia Social i Solidària es caracteritza per pensar a recuperar el poder de l’ocupació i l’espai laboral com una oportunitat per transformar la societat. Sabem que les cooperatives de l’ESS dia a dia topem amb les dificultats d’autoocupar-nos en un sistema econòmic capitalista, però aquestes dificultats també es poden copsar en les realitats de participació desiguals a les entitats.
Les dades quantitatives són favorables respecte al mercat laboral capitalista, ja que el 48% dels càrrecs de direcció de l’ESS a Catalunya estan formats per dones (Baròmetre Cooperatiu, 2021). Així doncs, es podria dir que l’ESS contribueix a trencar el sostre de vidre que situa a un 37% quan tenim en compte totes les tipologies d’empreses (ICD, 2022). Malgrat això, l’ESS és realment igualitària pel que fa al gènere? Cal que tinguem en compte que es tracta d’un sector feminitzat, ja que el 67,9% de les persones treballadores de les cooperatives a finals de l’any 2020 eren dones. Així doncs, el nombre de persones directives no és representatiu de la realitat feminitzada del sector. A la vegada, malgrat que un dels valors de l’ESS sigui l’equitat de gènere, realment hem aconseguit aplicar aquests valors a les pràctiques del dia a dia?
La proposta de l’Esberla és passar del paradigma de la feminització a la feministització. Concebre l’equitat de gènere més enllà del nombre de dones i impregnar realment les nostres pràctiques cooperatives dels valors feministes. La feminització s’entén com el nombre quantitatiu de dones, mentre que la feministització seria fer un pas més enllà i introduir la pràctica feminista de manera holística en tot el funcionament cooperatiu.
Per això creiem que és important acompanyar les cooperatives a revisar-se a través de diferents eixos. A sortir de la zona de confort posant llum a aquelles qüestions invisibles per canviar patrons. Des d’una mirada global revisem la cultura organitzativa com a paraigües on s’instal·len els valors hegemònics de l’organització que queden reflectits en la missió, visió i valors i les formes de governança. Tot plegat té relació amb el valor que atribuïm conjuntament a les diferents tasques laborals: des d’allò productiu i visible que ens aporta el sosteniment econòmic de la cooperativa com a allò reproductiu i invisible que sosté i permet el desenvolupament de les tasques productives. Socialment, hem atribuït més valor a la primera esfera, però el feminisme ens aporta eines pràctiques per donar més valor a la cura de l’organització i, és clar, de les persones que la conformen i mouen l’engranatge. També revisem com són els mecanismes de participació i presa de decisions: si s’atorga més reconeixement a unes maneres de dialogar que a altres, la cura de les dinàmiques que es donen a les reunions i en les preses de decisions, evitar els espais de poder informal i posar consciència als impactes de la diversitat de rangs de cada persona.
Com veiem, es tracta d’aprofundir en els lemes per a fer-los el més real possible. Per exemple, com podem “posar la vida al centre”? Augmentant els permisos i mesures per a la cura de les persones, ampliant el ventall de persones a qui cuidem més enllà del vincle familiar, fixant-nos en els usos del temps, el teletreball, la flexibilitat horària, els mecanismes de baixa i substitucions i pensant entre totes què necessitem – i és possible i realista des de l’àmbit cooperatiu – perquè la vida laboral no sigui la que organitza la resta de temps i activitats de la nostra vida.
Els processos de transformació feminista sempre comporten resistències i conflicte. Una cultura que entengui aquests conflictes com a oportunitats per a repensar-nos i avançar col·lectivament també és feminista. Entenem les organitzacions com a ens permeables i inherents a les emocions i a la vulnerabilitat de les persones que en formen part. Per això, pensem mecanismes per a normalitzar l’expressió dels malestars i emocions que no encaixen amb el paradigma capitalista del “saber estar” a la feina, sempre actiu i a punt per produir.
Finalment, una organització feminista també és aquella que posa centralitat a la prevenció, detecció i abordatge de les violències masclistes i lgbtifòbiques. Per això desenvolupem protocols que no es quedin en un calaix, sinó que siguin eines vives per a treballar els masclismes i lgbtifòbies més quotidianes que apareixen en qualsevol espai on hem estat socialitzades en un sistema patriarcal.
Per integrar i continuar donant voltes a aquestes propostes creiem que els espais de formació i transferència de coneixement són imprescindibles. Per això estem preparant conjuntament un cicle per oferir aquestes eines a les entitats de l’ESS i persones interessades a adquirir eines de transformació feminista pràctiques i realistes amb la mirada llarga posada en l’horitzó de la transformació social. Un cicle que volem que interpel·li a la responsabilitat de cada cooperativa per transformar-se i transformar el món. Perquè conscients que és una tasca difícil, només juntes podem fer-ho.
