Entrevista a Coop Micaela, un exemple d’autoorganització cooperativista i feminista al Maresme per la dignificació del sector de les cures i l’assistència a la llar.
En plena pandèmia per la Covid-19, l’any 2020 neix com a cooperativa ‘Coop Micaela’, una entitat de dones migrades al Maresme que es dediquen al sector de les cures a la llar i a l’assistència a persones grans. El seu màxim reclam: dignificar la seva labor.
Per què neix Coop Micaela?
Coop Micaela neix per una aposta de sortir de l’assistencialisme en què ens ha encaixat la societat i l’administració. La cooperativa té dos fronts polítics: reivindicar la nostra dignificació en el sector i fer-nos un forat dins l’economia social i solidària com a agents actius.
La naturalesa de Coop Micaela rau en el cooperativisme perquè creiem que és la manera d’arribar a una transformació radical del sistema de cures.
Des de la part governamental política diuen que no hi ha pressupost per millorar el sistema de cures, però alhora la demanda és molt alta i l’assistència a persones grans és indispensable en una societat tan envellida com la que tenim a Catalunya.
El nostre consell és: si vols un servei de qualitat i que dignifiqui la vida de les persones que hi treballen, aposta per cooperatives com nosaltres. Fem la traveta al capitalisme.
Teniu referents amb les que hàgiu pogut emmirallar-vos?
Nosaltres apostem pel costum, la saviesa dels nostres avantpassats als nostres països d’origen, que sempre han pogut organitzar-se entre comunitats. I això creiem que també podem fer-ho aquí, encara que, sovint, no ens sentim part de la societat.
Pensem que encara és complicat que les persones migrades se sentin interpel·lades dins l’economia social i solidària. És diferent acompanyar persones autòctones que volen emprendre, que, com nosaltres, persones migrades en una situació molt precària. Sovint es fa difícil trobar temps per autorganitzar-se.
Quina ha estat la vostra experiència?
No ha estat un camí de roses. Cooperativitzar-se és bonic, però també té moltes complicacions. Hi ha hagut una mica de tot, va haver-hi etapes molt dures entre nosaltres. Ara som cinc sòcies i anem en una direcció: dignificar el nostre treball.
Nosaltres bevem d’una llarga experiència. Som dones que fa molts anys ens dediquem al sector de les cures. Moltes estem precaritzades, però això no ens treu professionalitat. Hi ha un canvi entre el que t’expliquen quan et capaciten dins el sector i el que et trobes a les cases. Crec que la força que tenim nosaltres és que som l’única institució pel Maresme de dones migrades en el sector de les cures i la llar, tenim l’experiència i duem la nostra veritat.
